Més de 500 persones van voler conèixer el nou moviment independentista Dempeus, que va presentar dijous 5 de juny, a les Cotxeres de Sants de Barcelona, els seus principis fundacionals: rebel·lar-se contra la classe política, contra el procés, contra la idea que la independència ja no és possible i contra l’immobilisme dels partits.
Dir prou a la rendició política
En un acte conduït per Ona Chueca, amb la col·laboració de Sílvia Barroso, directora del diari El Món, els quatre portaveus de Dempeus, Josep Punga, Mariana Muchnik, Josep Lluís Rodríguez i Manel Manzanas, van anar repassant els motius que han empès més de 250 persones a signar el manifest fundacional del nou moviment independentista: “Dempeus neix com a conseqüència política d’una rendició que l’independentisme de base ni ha acceptat, ni ha decidit, ni ha votat”. Així de contundent va ser Josep Punga, afegint que “el procés ha estat una enganyifa per part d’una classe política que ha abandonat el compromís democràtic perquè els vam votar i donar el lideratge del moviment”. Punga va assenyalar també els 8 anys de segrest emocional a què ens han sotmès la classe política catalana, i per això va cridar a rebel·lar-s’hi, afirmant que “la corrupció moral i democràtica ha estat la definició del processisme, un processisme que s’ha volgut apropiar de la memòria de l’independentisme, perquè el fet important de 1714 no va ser la derrota, sinó la voluntat i determinació de lluitar fins el final. Una voluntat i determinació que els polítics no van tenir l’octubre del 2017”, reblava.
Els que van de debò
Dempeus beu de l’herència de la lluita de l’independentisme unilateralista de base que ha impulsat les consultes populars, les manifestacions multitudinàries més massives i persistents del que portem de segle en Europa, el primer d’octubre i les manifestacions d’Urquinaona o l’ocupació de l’aeroport. Una herència que reivindicava Mariana Muchnik: “Som els que vam dir si a la independència, els que vam guanyar el referèndum. Sense preguntar de quin color polític som, nosaltres volem acabar la feina. Som els que anem de debò”. Muchnik reclamava rebel·lar-se contra la idea que la independència ja no és possible, i que per a això cal tornar-se a unir i “posar-se dempeus”.
Deixar de ser independentistes per ser lliures
Una independència que “s’ha de declarar al Parlament”, aclaria Josep Lluís Rodríguez, “quelcom que no van fer els partits al 2017 perquè en aquell moment no la tenien realment en el seu objectiu”. Per això Rodríguez va afirmar que aquests mateixos partits “no poden seguir liderant el camí cap a la independència, ni un dia més”, i exigia nous lideratges. Per això la proposta de Dempeus és dur una nova candidatura a les properes eleccions al Parlament “nítidament independentista, transversal i disruptiva, capaç de sumar totes les iniciatives que vulguin tornar a posar l’independentisme al centre del debat polític”. I enviava un missatge al processisme: “s’ha acabat el bròquil, o independència o res” davant l’aclamació del públic. I és que en Josep Lluís Rodríguez va afirmar que “vull deixar de ser independentista per ser un ciutadà català lliure en una terra catalana lliure”, afirmació que va rebre l’ovació dels presents.
Una opció compromesa amb l’unilateralisme
L’objectiu de Dempeus, doncs, és aconseguir la majoria independentista unilateralista al Parlament de Catalunya per a declarar la independència, fer-la efectiva i sostenir-la. “I sense preguntar-nos si dreta o esquerra, perquè primer va la independència” sentenciava Manel Manzanas, afegint: “Diuen que Catalunya està pacificada. Doncs Dempeus ve a trencar amb aquesta pacificació”. Manzanas va reiterar la necessitat d’una regeneració de lideratges afirmant que avui no hi ha cap líder ni cap partit creïble. “Deixem enrere els lideratges messiànics i les jugades mestres que representen els partits del 2017. Dempeus mira endavant i pretén mobilitzar lideratges lliures de lligams, compromesos amb la via unilateral, que vulguin portar el projecte fins al final”, va concloure.
Amb el suport de personalitats diverses
Diverses personalitats van dirigir-se al públic des de missatges enregistrats, com l’actor Sergi Mateu; l’expresidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; o l’exvicepresidenta, Natàlia Esteve. També hi va haver missatges de l’actriu Carme Sansa i de Roger Español, que eren presents a l’acte. I entre d’altres hi assistiren l’expresidenta de l’ACN, Dolors Feliu; el secretari de l’ACN, Uriel Bertran; l’exalcalde d’Arenys de Munt, Joan Manuel Ximenis —un dels impulsors de la consulta popular del 2009—; o el periodista de TV3 Xavi Torres, entre altres.
L’actriu Pepa Arenós va tancar l’acte amb la lectura del poema O tot o res, de Roc Casagran.
Com a clausura, tot el públic, dempeus i mostrant estelades, va cantar l’himne d’Els Segadors, acabant amb el crit de “Visca Catalunya lliure!”.
Foto: © Vilaweb
