Demanem a l’Arquebisbat de Barcelona que faci conscient al papa Lleó XIV de la figura indestriable de Gaudí amb la catalanitat. Li exigeixi la celebració de l’ofici religiós de la Sagrada Família exclusivament en català. Gaudí era català. La seva llengua, la seva obra, les seves conviccions i la seva trajectòria formen part de la història nacional de Catalunya.
Intentar convertir-lo en una figura neutra o espanyolitzada és una falsificació política i històrica inacceptable.
El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, Antoni Gaudí va ser detingut per la policia espanyola durant la Diada Nacional de Catalunya per negar-se a abandonar la seva llengua. La seva resposta als agents va ser clara: «No puc deixar de parlar la meva llengua.»
No és una anècdota. És una declaració de principis.
Antoni Gaudí va viure, pensar i crear en català.
Formava part de la Renaixença, mantenia relació amb figures del catalanisme com Prat de la Riba i Joan Maragall, i concebia l’arquitectura com l’expressió del caràcter dels pobles.
El seu origen era inequívocament català.
Les quatre barres, la inspiració en la natura mediterrània, la recuperació de l’art gòtic català, la vinculació amb Montserrat i la cultura catalana són presents arreu de la seva obra.
La universalitat de Gaudí no neix d’Espanya. Neix de la seva autenticitat catalana.
Convertir Gaudí en una icona desarrelada és una operació de colonització cultural.
Reivindicar la seva catalanitat no és partidisme. És defensar la veritat històrica.
No permetrem que ens robin la memòria.
Visca Catalunya Lliure!
